Hotel Sant Roc: la nostra història

( Nits)
Sant Roc

1953

Els nostres orígens

L’hotel Sant Roc va obrir les portes una nit lujosa de juny de l’any 1955, però l’inici d’aquesta història es remunta dos anys abans, quan en Joan Boix i la seva esposa Neus, van adquirir un petit terreny sobre un turó al sud de Calella, amb la intenció de construir una casa d’estiueig per la família. La Costa Brava era un tresor encara per descobrir i els turistes tot just començaven a treure el nas. S’Agaró i Aiguablava, eren els destins escollits per aquells primers turistes, allò era el que s’anomenava turisme de classe.

Els primers passos

L’arribada del turisme

A part de l’hotel, es va construir un embarcador, es van aplanar les roques per fer un solàrium amb para-sols inclosos i varen fer unes escales amb 112 graons per tenir-hi accés des de l’hotel. Tot plegat configurava un entorn meravellós i un conjunt harmònic.

Els francesos van arribar en massa; començaven a sovintejar també els catalans i algun anglès despistat, però qui descobria aquest trosset de Costa Brava en quedava enamorat i de ben segur que l’any vinent tornava. D’aquells pioners hi havia gent molt notable de la societat francesa i Barcelona. Actualment, alguns d’aquells primers clients encara ens visiten regularment i aquest fet ens omple de satisfacció.

Els anys 50

Luxe i exclusivitat

La dècada dels cinquanta, el concepte turisme i allotjar-se en un hotel eren activitats reservades a l’alta societat. Els clients venien a passar estades que s’allargaven fins a tres mesos; eren famílies nombroses amb el seu propi servei que per uns mesos convertien l’hotel en casa seva.

Els anys 70

Aquestes nits inoblidables

En Joan Boix entenia l’hotel com un lloc de descans, però també un establiment on la diversió i l’oci eren imprescindibles. Els divendres del Sant Roc eren cites ineludibles a les nits de la Costa Brava; una Costa Brava que la dècada dels seixanta tenia personatges tan il·lustres de la nit com el Gitano de la Costa Brava, en Tomàs Cervera del Chez Tomas, etc. Una tarima alçava l’orquestra sobre els convidats, amb piano inclòs, la principal de la Bisbal i de Palafrugell, i artistes com la Carmen Amaya, la Chunga i José de la Vega feien les delícies dels turistes embadalits.

Dels 80 a l’actualitat

La tercera generació

El final de la dècada dels vuitanta l’hostaleria estava en procés de renovació, el client feia estades més curtes, demanava més serveis i era necessari un canvi de rumb. l’hotel va destinar esforços per poder seguir oferint una qualitat de servei i millorar tota la seva infraestructura. En l’actualitat, la tercera generació s’encarrega de dirigir l’hotel, òbviament, segueix amb el mateix esperit de servei de l’avi Joan. Una generació que entra amb empenta i il·lusió.