Des de 1955
L’Hotel Sant Roc va obrir les portes una nit plujosa de juny de l’any 1955, però l’inici d’aquesta història es remunta dos anys abans, quan en Joan Boix i la seva esposa Neus, van adquirir un petit terreny sobre un turó al sud de Calella de Palafrugell, amb la intenció de construir una casa d'estiueig per a la família.
La Costa Brava era un tresor encara per descobrir i els turistes tot just començaven a treure el nas. S’Agaró i Aiguablava eren els destins escollits per aquells primers turistes. Allò era el que s’anomenava turisme de classe.
A part de l’hotel, es va construir un embarcador, es van aplanar les roques per fer un solàrium amb para-sols inclosos i es van fer unes escales amb 112 graons per tenir-hi accés des de l’hotel. Tot plegat configurava un entorn meravellós i un conjunt harmònic.
Els francesos van arribar en massa; començaven a sovintejar també els catalans i algun anglès despistat, però qui descobria aquest trosset de Costa Brava en quedava enamorat i de ben segur que l’any vinent tornava. D’aquells pioners hi havia gent molt notable de la societat francesa i catalana. Actualment, alguns d’aquells primers clients encara ens visiten regularment i aquest fet ens omple de satisfacció.
A la dècada dels cinquanta, el concepte de turisme i el fet d’allotjar-se en un hotel eren activitats reservades a l’alta societat. Els clients venien a passar estades que s’allargaven fins a tres mesos; eren famílies nombroses amb el seu propi servei que, per uns mesos, convertien l’hotel en casa seva.
En Joan Boix entenia l’hotel com un lloc de descans, però també un establiment on la diversió i l’oci eren imprescindibles. Els divendres del Sant Roc eren cites ineludibles a les nits de la Costa Brava; una Costa Brava que durant la dècada dels seixanta tenia personatges tan il·lustres de la nit com el Gitano de la Costa Brava, en Tomàs Cervera del Chez Tomàs, etc. Una tarima alçava l’orquestra sobre els convidats, amb piano inclòs, la principal de la Bisbal i de Palafrugell, i artistes com la Carmen Amaya, la Chunga i José de la Vega feien les delícies dels turistes embadalits
L’any 1985, en Joan i la Neus van traspassar la responsabilitat de dirigir l’hotel a la seva filla Teresa que, juntament amb el seu marit, en Bertrand, van encetar una nova etapa, no només a l’hotel, sinó també al món de l’hostaleria, ja que el final de la dècada dels vuitanta aquest sector es trobava en procés de renovació.
El client feia estades més curtes, demanava més serveis i era necessari un canvi de rumb. L’hotel va destinar esforços per poder seguir oferint una qualitat de servei i millorar tota la seva infraestructura.
Actualment, la tercera generació està al capdavant de l’hotel. Els fills de la Teresa i en Bertrand, la Bàrbara i en Nicolàs, segueixen amb el mateix esperit de servei de l’avi Joan i l’àvia Neus. Una generació que entra amb empenta i il·lusió.